LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL Eulàlia Morral

A Catalunya l’època del Modernisme coincideix amb una gran embranzida industrial, protagonitzada bàsicament pel sector tèxtil que, al seu torn, va comportar el desenvolupament d’altres sectors com el químic i el metal·lúrgic. Aquest període va suposar la incorporació de tecnologies ja implantades en altres països i va posar les bases de la nostra cultura industrial que després ha fet possible la diversificació.

A finals del s. XIX, Catalunya es consolidava com una de les regions manufactureres avançades gràcies a la demanda interior i de les altres zones d’Espanya i a les exportacions del sector agrari (sobretot vi) que van permetre disposar de recursos suficients per importar carbó, tecnologia i primeres matèries. Dins del sector tèxtil, els àmbits amb més creixement van ser el cotó i la llana, seguits de la seda i els altres productes; en conjunt, la indústria tèxtil de Catalunya representava a l’any 1900 el 82% de la producció estatal, mentre que la metal·lúrgia i la química se situaven pels volts del 30%.

	1856	1900
Alimentàries	10,06	15,32
Tèxtil	66,33	81,95
Metal·lúrgia	21,01	33,40
Química	17,45	29,99
Paper i Arts Gràfiques	31,76	30,47
Ceràmica, vidre i calç	15,71	24,91
Fusta i suro	46,03	34,88
Cuir i calçat	13,29	31,67
Diverses	32,52	38,17

A principis del segle XX, la geografia tèxtil catalana quedava dibuixada en quatre zones:

• Les colònies del Ter i del Llobregat, on es concentrava la filatura de cotó
• El Vallès, amb la indústria llanera
• El Maresme, amb el gènere de punt
• Barcelona, que centralitzava la producció sedera i alhora la comercialització dels altres subsectors

El cotó, el gran protagonista de la segona meitat del s. XIX, tendia a perdre força degut a la pèrdua de Cuba i les Antilles i la limitació de la capacitat adquisitiva del mercat interior; alguns industrials van aprofitar la conjuntura per orientar-se vers altres temes, com ara la producció d’electricitat o el ciment. Malgrat aquesta tendència, pels volts del 1900 eren un centenar les colònies que s’hi dedicaven - 40 a la conca del Ter, i 60 a la del Llobregat.

Pel que fa a la llana, a l’any 1900 Catalunya acaparava el 62% de les pues de filar i el 84% dels telers mecànics en funcionament a Espanya. La resta es repartia entre Alcoi i Béjar. La producció catalana es concentrava al Vallès, que es beneficiava de les capacitats procedents del cotó juntament amb un sistema organitzatiu molt versàtil basat en la combinació de les grans fàbriques i el treball a mans.

Per la seva banda, el Maresme es consolidava com a districte on s’ajuntaven les indústries de fabricació mecànica del gènere de punt alhora que tota la xarxa d’establiments auxiliars –filatura, acabats,construcció i reparació de maquinària, transports... Mataró, juntament amb Calella, Canet i Arenys es van beneficiar de la tradició tèxtil de la zona, basada en les puntes i blondes i en el treball femení: les mateixes mans que ara es feien càrrec de la preparació del tissatge i les parts corresponents a l’acabat i confecció.

Finalment, Barcelona va substituir els nuclis seders tradicionals (Reus i Manresa) i, a nivell espanyol, les indústries ubicades a la zona prenien el relleu a València i acumulaven un 39% de totes les pues de retòrcer i més del 90% dels telers mecànics -tant els que porten maquineta jacquard com els que no. També s’agrupaven a la província de Barcelona un 83% dels fusos de filar lli i cànem de tot Espanya, i un 60% del tissatge mecànic d’aquestes fibres.

APARELLS MATRICULATS A BARCELONA - ANY 1900

En resum, de 1980 a 1915 el conjunt del sector tèxtil va significar a Catalunya entre el 65 i el 72% de l’index de producció industrial, amb oscil·lacions entre el cotó i la llana, mentre que la resta d’indústries se situava entre un 27 i un 32%. Entretant, Barcelona es definia com una gran ciutat industrial a escala europea.

	1890	1895	1900	1905	1910	1915
Cotó	47,45	45,74	49,19	43,96	43,90	50,53
Llana	19,66	23,71	19,63	21,05	20,61	21,53
Resta indústries	32,89	30,55	31,18	34,99	35,49	27,94